Es fan i es desfan en un pim-pam.
El vent els mou i no paren quiets en cap moment.
No tenen un inici, ni una fi; són constants?
Abstractes dibuixos i colors infinits.
A vegades somio abraçar-ne un.
Sentir que la boira flueix i s'esvaeix entre els meus braços.
S'escapen de les nostres possibilitats.
Imagino que són lleugers i càlids.
Hipòtesi tranquil·litzadora i reconfortant.
Entre fred i calor, por i seguretat.
PD:A vegades crec que necessito algu més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada