dijous, 9 de setembre del 2010

La teva espia.












Sense sentit segueixes mirant,
Buscant la teva perdició.
Un deliri constant,
Obsessió infeliç.

Mirades perdudes,
Maldecaps entrelligats,
Somriures paraplègics,
Segons innondats d’immensa irracionalitat.

Sense rumb, els teus ulls naveguen perduts,
Esperant trobar el seu gran anhel,
Aquell aire que els deixi respirar tranquils,
Aquella droga mortífera que els tregui de la seva depressió monòtona.

Cercant la felicitat,
Felicitat personificada, caracteritzada, embellida.
Idealització extravagant, on és la realitat?

Somnis profunds e impulsius,
Bogeria destructiva.
Un sol desig amargant,
Trobar-te, sentir-te.

Espies de la vida, intrusos malignes.
Intimitat abatuda, secrets abandonats.
Res a amagar, fora mentides,
La veritat, un poder obscur.


Escrit del febrer 2009.

1 comentari:

  1. que maco!!! m'ha agradat molt de veritat... ^^
    no se gaire que posar ja que només he dormit una horeta i encara sento la musica a tota pastilla dins el meu cap jajaja
    1 petonet molt fort maquissima

    ResponElimina