divendres, 14 de juny del 2013

La llum desitjada.

No acostumem a parar a pensar i reflexionar en les situacions que ens em trobat a la vida, i que ens han canviat. Aquelles condicions irreproduïbles que t'omplen d'una manera única i especial.
Som afortunats aquells que em viscut més d'una, i que tenim la força i la llibertat de seguir buscant.

Reflexiono, i trobo un pas en el meu camí, no puc definir-lo, potser el temps li donarà el seu lloc en el rànking d'esdeveniments irrepetibles.
Segueixo pensant capficada, que m'aporta aquestes sensacions i aquests coneixements en aquesta nova etapa.

Me adonat qui ets, com ets i sobretot que ets per mi.
Me adonat de que significa tot això que ens persegueix i ens uneix.


VULL, VULL SEGUIR ENDAVANT, NO VULL ATURAR-ME.
VULL VIURE, VULL APRENDRE MÉS AL TEU COSTAT.
NO EM RENDIRÉ, SE QUE HO ACONSEGUIRÉ, I HO ACONSEGUIREM.

Sé que un dia tot es va conjugar per que fes aquell pas, i sé que aquest és el meu camí.

No et vull perdre, LLUITARÉ, no ho dubtis.

Aprenen a valorar.


PD: T'estimo.


PD: Trobo la calidesa entre els teus braços, la dolçor en els teus llavis i la tranquil·litat en les teves paraules.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada