T'acostes sigilosament.
Torno a respirar el teu perfum.
Revisc tot el que m'has fet sentir.
T'acaricio suaument i fuges de la situació.
(No aguantes i marxes de la dolçor que ens envolta.)
Et veig marxar i jo desapareixo entre la voira que ens separa.
T'emportes la meva mirada i em deixes plena de records i sensacions.
Per tot el que em compartit.
Bizarre- No escoltes mai.
No sé ni com, puc enfrontar-me a tu,
Ni tan sols puc saber com, donar-te el que vols.
Oblidare, parlar-te m'obldidare.
Odiar-te molt més lentament.
No escoltes mai, ni decideixes parlar
Ni vols que et miri als ulls, i seguir endavant
T'amagaras i així em veuràs molt millor.
No sé ni com puc arribar a aquell instant
Donar-te el temps en que et vas equivocar de lloc
Vas demanar desitjos que no vindran.
Ho intento, segueixo, t'allunyes més.
M'ofego, esperant si vens.
Sense tu, moriré.
No sé com puc enfrotar-me a tu,
I deixar de sentir-te.
Olidare, parlar-te m'oblidare.
Trossos d'una cançó que em porta una pila de records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada