Reptes i més reptes, sense aturar-nos anem posant-nos nous objectius a l'esquena. Només cal esforç continu i sobretot paciència, tot arriba; a vegades és d’immediat i d'altres tarda més.
Sovint no tenim la opció a tocar fons, tan ràpid caus com t'has d'aixecar. La reacció és necessària, dons les oportunitats volen i les opcions de ser feliç també.
Tan ràpid sents aquella plenitud explosiva, com la buidor perforadora. No pots aturar-te pel camí, no tens opció has de reaccionar, si no oblidat de tornar a flotar per aigües tranquil•les.
Una nova meta entre cella i cella, una nova gloria i tranquil•litat com a primera opció. Lluites dia rere dia, amb il•lusió i ganes, sense pensar en que serà demà.
I arriba l'hora de demostrar i de disfrutar dels minuts de joc. Avui donarà o no donarà fruit el teu esforç? Cada dia et fas la mateixa pregunta, esperant que les adversitats físiques no siguin un impediment més. Tan et diré si, com no.
Avui si et sortiran les coses, però ningú et donarà l'enhorabona, això si el dia de demà quan la pífies, ningú t'animarà a continuar. I dons, si ningú més que tu sap reconèixer la teva dedicació, que t'empeny a seguir endavant? Orgull ferit.
Aquest any és més dur que mai, les teves limitacions et manquen a l'hora de reaccionar. Ja no tornaràs a ser el que vas ser l'any anterior, això és difícil d'acceptar. Però mai tiris la tovallola, algun dia(d'entre tants) recuperaràs aquell somriure perdut i creuràs que tot ha valgut la pena. D'altres la teva cara inexpressiva i monòtona et frustrarà novament.
De cap manera, ningú podrà treure't el sabor a esforç i dedicació.
Coses com aquestes, han de fer que mai perdem la força, ni l’esperança.
Que mai es perdi l'essència del nostre esforç, aquella que ens fa seguir endavant i créixer envers les dificultats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada