
Buit a la ment.
Entre tantes memòries intento buscar aquell record.
Només aquell petit instant en que vaig decidir deixar-me endur per la innocència.
Vaig ser abatuda per la teva sotilesa i tranquil•litat.
Em vas sorprendre amb una calidesa repentina .
Ho recordo perfectament, amb un simple moviment em vas embolcallar entre els teus braços.
Una sensació de protecció de seguretat em va recórrer les venes en un obrir i tancar d'ulls.
De sobte em trobava fent un viatge molt llunyà, immersa entre marees.
Tants pocs moments he rebut aquest tracte de la teva part, que s'em va fer molt estrany. Però em va encantar.
I en uns minuts la fredor tornava a apoderar-se de la situació, només hi queden unes mirades perdudes insignificants.
PD: No podràs dir en paraules més del que pots expressar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada